Resum   Associacions   Clasificació explotacions

Introducció :

El RESUM - ANUAL del CONTROL DE RENDIMENTS LLETERS ha estat elaborat per la Federació de Frisona de Catalunya (FEFRIC) amb l'ajut bàsic del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya.

Els resultats es presenten a nivell d'Explotació, Associació i Catalunya i venen en dues parts diferenciades.

La primera part (ESTRUCTURA, FERTILITAT I PRODUCCIÓ) s'obté processant les dades de les vaques (43.562, 4,3% més que en el 2008), que han tingut alguna incidència o moviment en el període 1 de gener - 31 de desembre de 2009. La segona part conté els resultats mitjans de 31.513 lactacions finalitzades ( > 240 dies) en l'any 2009 de les que 11.022 (35'4%) són 1eres lactacions. Aquestes dades provenen de les explotacions que no han iniciat o cessat l'activitat del control lleter en el 2009.

El nombre total de lactacions acabades ha estat de 36.387 (3'1% més que en el 08). Un 12'8% de les lactacions no arriba als 240 dies (31.737 lactacions normalitzades).

Cal esmentar en aquesta introducció els trets més importants de la producció 2009 respecta la del 2008 : el nº de vaques presents i la producció total per l'explotació mitjana de Catalunya s'ha incrementat un 2,0% i un 1,6% respectivament. Els kg. de llet per vaca present i dia han passat de 25'3 Kg. a 25'6 Kg.i per dia de lactació de 29'9 Kg.a 29'7 Kg. El % de greix s'ha incrementat passant del 3'57% al 3'61% i el de proteïna pràcticament s'ha mantingut, passant del 3'25% al 3'26%.

Com a resum cal dir que els Kg.de llet totals per explotació i per vaca present augmenten lleugerament. El % de greix és el sisè any consecutiu que està per sota el 3'7% i encara que amb oscil·lacions es confirma la tendència a la baixa, cap al 3'6%. El % de proteïna que en els 10 últims anys ha estat prop del 3'2% és el tercer any que està vora el 3'25%.

En el QUADRE 1 es presenta l'evolució en els últims seu anys del nombre d'explotacions i de vaques en el Control Lleter.

FIGURA 1

Estructura :

S'han processat 339 explotacions que han tingut una mitjana de 120'2 vaques. La mida d'explotació per Associació ve en la FIGURA 2.

Dins L'any 2009 i per l'explotació mitjana de Catalunya el nº de vaques entrades ha estat de 36 (30'0%) i el de baixes 35 (29'1%). L'evolució de l'explotació mitjana 2009 en les Associacions ha estat la següent:

Vaquers de Girona creix vora el 7%, l'Alt Urgell i Cerdanya el 2%, Osona i Girona l'1%. El Vallès decreix l'1%, Terres de Ponent el 3% i la Noguera el 7%.

El nº de vaques sempre presents ha estat del 55% i es correspon amb la baixa edat de les vaques del ramat mitjà de Catalunya (57 mesos) i amb el baix número mitjà de lactació de 2'54. En la FIGURA 3 venen les dades del nº mitjà de lactació de cada Associació.

Del 1990 al 1997 l´edat i el nº mitjà de lactació van ser baixos, situant-se al voltant dels 65 mesos i 3' 0, disminuïnt en 6 mesos i 0'4 lactacions en els anys 98-99-00 (anys inicials del recompte cel·lular pel pagament de la llet). En els anys 01-02-03 el nº de lactació es manté prop del 2'6, l'edat en 58-57 mesos i el % de reposició en el 27-29% (exceptuant el 2001, 23%, per motius especials: EEB). Els últims cinc anys el nº de lactació es situa al voltant del 2'5, l'edat mitja en 56 mesos; però el % de reposició que estava per sobre el 30% els 3 últims anys és del 28% i 29% semblant que hi ha una lleugera tend[encia a fer durar quelcom m'es la vida productiva dels animals.

FIGURA 2

FIGURA3

L'interval mitjà entre parts ha estat de 424 dies implicant un intèrval part-fecundació de 139 dies i un 32'8% teòric de vaques no gestants. El percentatge mitjà de dies improductius, o bé el de vaques eixutes, ha estat del 17'2 % i la durada de la lactació mitjana ha estat de 351 dies.

Els valors de l'interval entre parts i del període d'eixuta es calculen per les vaques que han tingut part dins l'any analitzat i per tant el valor calculat pot diferir quelcolm del real de les explotacions.

S'ha d'intentar reduir l'interval entre parts, millorant certs aspectes del maneig (detecció de cels i alimentació d´acord al potencial productiu) i també augmentant el nivell genètic dels ramats, ja que l´augment de la durada de les lactacions no està a favor de l´eficàcia productiva.

Producció:

L'evolució de la producció mitjana de Catalunya en el període 1999 - 2009 ve detallada en el QUADRE 2.

FIGURA 4

En les FIGURES 6 i 7, tenim aquestes variables per les Associacions integrades a la FEFRIC.

FIGURA 6

FIGURA 7

L'evolució de les 1eres lactacions normalitzades a 305 dies i del total de les lactacions en el període 1999 - 2009 venen en el QUADRE 3.

FIGURA 9

Associació

A.F. NOGUERA (AFN)
A.F. TERRES DE PONENT (AFTP)
A.F. URGELL (AFU)
A.F. PALLARS (AFP)
A.F. ALT URGELL I CERDANYA (AFAUC)
A.V. DE GIRONA (AVAGI)
A.F. DE GIRONA (AFRIGI)
A.F. OSONA (AFO)
A.F. VALLÈS (AFV)
A.F. VAQUERS DEL BERGUEDÀ (AFVB)
A.F. BAIX EBRE - MONTSIÀ (AFBE)